A l'arribar, vam trobar-nos amb una entrada que ja ens va fer intuir el que més endavant ens trobariem. Permeteu-me que us la descrigui... Un mini aparador amb un joc de ganivets, una mostra de makis. Una petita obertura al terra on es veu escrit el nom del restaurant fet en collage de fusta.
Entrem i ens trobem una decoració metàl·lica amb petits tocs de vida, tot molt vanguardista i cool, però sense caure en la fredor. Una meravella de l'escultora Ariane Patout. Preguntant al nebot del propietari, l'Alexis, ens va comentar que l'Ariane va anar treballant cada peça de la decoració de manera individual fins a arribar a aquell fabulós conjunt.
Arribat a aquest punt, les expectatives van anar augmentant. Ens vam deixar seduir per un conjunt de plats que ens van recomanar i que la Sílvia i jo vam compartir.
Vam començar amb un entrant molt refrescant, una Sunomono (amanida d'algues i llagostins en vinagreta de soja). Dir-vos que els llagostins predominaven al plat, a diferència d'altres indrets on només es veuen però que al gust desapareixen.
Seguidament vam seguir amb un Teppan-yaki de vieires a la planxa i foie i salsa teriyaki. Personalment, em van encantar. Quina potència que tenia el foie! El contrapunt el va posar la Sílvia comentant "combinació arriscada".
El següent tast va ser una Tempura de cranc reial amb verdures i Pebrots del Padrón, que realment va ser com la dita "unos pican (el que es va menjar la Sílvia i li va deixar "la boca tova") y otros non". Entre les verdures hi era el típic bolet, el shitake: una delícia! i la tempura va ser una bona troballa.
Després ens va arribar una sorpresa embolicada: Omu-Yakisoba o el que va resultar ser un fi embolcall de truita que tenia en el seu interior fideus i rellomillo de vedella amb verdures.
Segur que només llegir-ho ja se't fa la boca aigua, i a mi també de recordar-ho!Amb una salseta que contenia un buquet final picant, que ens van comentar que era donat per la mostassa japonesa, sorprenent.
I què dir-vos dels niguiris... Aquests també van ser proposats per la gent de Kuo i, al ser presentats ens van enganxar desprevingudes... Niguiri de foie amb salsa teriyaki i Niguiri de brie flambejat amb salsa de mel i nous. Excepcionals!
Però encara quedava el plat final i les postres! Pot ser, en unes altres circumstàncies, en un altre restaurant, ja no hauríem arribat a aquest punt, perquè ens podríem o bé haver sentit la panxa "pesada" o bé una mica "fartes" desde el punt de vista negatiu, però no. No ens sentíem així! Tot el contrari! Encara estàvem encuriosides i expectants.I va arribar l'excel·lent Bandeja especial Kuo. Espectacular!
Contenia flambejat de salmó i d'angula, sashimi de toro, calamar, vieira, ventresca, maki de salmó i salmó amb ous de peix volador i peix llimona.
El comentari de la Sílvia: "apunta, apunta que ho necessitaràs!". Tenia raó. Per no aburrir-te només dir que t'ho recomano sense dubtar-ho! No t'ho pensis. Proba-ho i ja em comentaràs si exagero o em quedo curta.
Per finalitzar... les postres. Mousse de xocolata blanca amb crumble de galeta de xocolata i taronja caramelitzada i un Pastís de formatge amb coulis de kiwi. A la Sílvia li va agradar la mousse i a mi el pastís. Així que si ho probes, ja ens comentes i desempatem.
Suposo que ara deus pensar que necessites quelcom que et faci tirar avall tot, i això mateix va creure l'Alexis, que ens va convèncer per prendre un digestiu. Vam fer-li cas i ell ens va proposar dos: yuzu (semblant a un Limoncello però japonès) i umeshu (licor de pruna).
El meu comentari i recomanació... "Cuidadín!" Massa bons i massa perillosos sobretot per quan es prenen en un lloc tan especial com el Kuo, on la calma, la tranquil·litat i la bona taula fan perdre una mica la noció del temps i de l'espai...Kuo. Madrazo, 135. Barcelona. T. 93 200 77 83.
