Dones Gourmet

Aquest blog acompanya l'activitat de Dones Gourmet.

A les Dones Gourmet ens apassionen l'enologia i la restauració, així com la cultura que les envolta.
Ens interessa assaborir els petits plaers de la vida derivats de la gastronomia, així com aprendre de cada història particular, de cada protagonista, de cada indret, de cada negoci que composa aquest món.

L'edat mínima per participar amb nosaltres de les nostres activitats és de 18 anys.

Salut!

miércoles, 23 de febrero de 2011

Kuo

La setmana passada ens va arribar a les nostres mans una proposta d'un restaurant que encara no té un any de vida, el restaurant Kuo. No ens vam poder resistir, i cap allí ens vam dirigir.

A l'arribar, vam trobar-nos amb una entrada que ja ens va fer intuir el que més endavant ens trobariem. Permeteu-me que us la descrigui... Un mini aparador amb un joc de ganivets, una mostra de makis. Una petita obertura al terra on es veu escrit el nom del restaurant fet en collage de fusta.


Entrem i ens trobem una decoració metàl·lica amb petits tocs de vida, tot molt vanguardista i cool, però sense caure en la fredor. Una meravella de l'escultora Ariane Patout. Preguntant al nebot del propietari, l'Alexis, ens va comentar que l'Ariane va anar treballant cada peça de la decoració de manera individual fins a arribar a aquell fabulós conjunt.

Arribat a aquest punt, les expectatives van anar augmentant. Ens vam deixar seduir per un conjunt de plats que ens van recomanar i que la Sílvia i jo vam compartir.

Vam començar amb un entrant molt refrescant, una Sunomono (amanida d'algues i llagostins en vinagreta de soja). Dir-vos que els llagostins predominaven al plat, a diferència d'altres indrets on només es veuen però que al gust desapareixen.

Seguidament vam seguir amb un Teppan-yaki de vieires a la planxa i foie i salsa teriyaki. Personalment, em van encantar. Quina potència que tenia el foie! El contrapunt el va posar la Sílvia comentant "combinació arriscada".

El següent tast va ser una Tempura de cranc reial amb verdures i Pebrots del Padrón, que realment va ser com la dita "unos pican (el que es va menjar la Sílvia i li va deixar "la boca tova") y otros non". Entre les verdures hi era el típic bolet, el shitake: una delícia! i la tempura va ser una bona troballa.

Després ens va arribar una sorpresa embolicada: Omu-Yakisoba o el que va resultar ser un fi embolcall de truita que tenia en el seu interior fideus i rellomillo de vedella amb verdures.Segur que només llegir-ho ja se't fa la boca aigua, i a mi també de recordar-ho!
Amb una salseta que contenia un buquet final picant, que ens van comentar que era donat per la mostassa japonesa, sorprenent.

I què dir-vos dels niguiris... Aquests també van ser proposats per la gent de Kuo i, al ser presentats ens van enganxar desprevingudes... Niguiri de foie amb salsa teriyaki i Niguiri de brie flambejat amb salsa de mel i nous. Excepcionals!

Però encara quedava el plat final i les postres! Pot ser, en unes altres circumstàncies, en un altre restaurant, ja no hauríem arribat a aquest punt, perquè ens podríem o bé haver sentit la panxa "pesada" o bé una mica "fartes" desde el punt de vista negatiu, però no. No ens sentíem així! Tot el contrari! Encara estàvem encuriosides i expectants.

I va arribar l'excel·lent Bandeja especial Kuo. Espectacular!
Contenia flambejat de salmó i d'angula, sashimi de toro, calamar, vieira, ventresca, maki de salmó i salmó amb ous de peix volador i peix llimona.
El comentari de la Sílvia: "apunta, apunta que ho necessitaràs!". Tenia raó. Per no aburrir-te només dir que t'ho recomano sense dubtar-ho! No t'ho pensis. Proba-ho i ja em comentaràs si exagero o em quedo curta.

Per finalitzar... les postres. Mousse de xocolata blanca amb crumble de galeta de xocolata i taronja caramelitzada i un Pastís de formatge amb coulis de kiwi. A la Sílvia li va agradar la mousse i a mi el pastís. Així que si ho probes, ja ens comentes i desempatem.

Suposo que ara deus pensar que necessites quelcom que et faci tirar avall tot, i això mateix va creure l'Alexis, que ens va convèncer per prendre un digestiu. Vam fer-li cas i ell ens va proposar dos: yuzu (semblant a un Limoncello però japonès) i umeshu (licor de pruna).

El meu comentari i recomanació... "Cuidadín!" Massa bons i massa perillosos sobretot per quan es prenen en un lloc tan especial com el Kuo, on la calma, la tranquil·litat i la bona taula fan perdre una mica la noció del temps i de l'espai...

Kuo. Madrazo, 135. Barcelona. T. 93 200 77 83.


miércoles, 16 de febrero de 2011

Cookiteca i les miniatures dolces

Fa uns dies, vam rebre la invitació de l'Agnès per a què anéssim a conèixer Cookiteca i, que allà, participéssim a alguna de les seves activitats. Sincerament, jo no coneixia el projecte perquè no acostumo a moure'm per Sarrià i, menys desde que el carrer Major de Sarrià van reduir el trànsit que hi circula.

Així que, sense conèixer massa bé el que em trobaria, cap allà em vaig dirigir. Quan arribes a la porta, sembla que és una botiga de complements de cuina. Però quan hi entres, veus que no és una botiga semblant a altres, sino que allà hi pots trobar elements específics.

Et trobes amb elements indispensables per poder "crear" la teva cuina. Trobes estris d'aquells que quan els veus a televisió penses ... "home, jo aquest motllo el tingués a la meva cuina, jo també podria", o veus elements que són molt complicats de trobar i que si et regalen dius... "i això qué es?". A Cookiteka, la Sílvia i la Neus te'ls ensenyen, t'expliquen com usar-los i et donen consells per aprendre a usar-los.




Però no només. També pots fer cursos de cuines, que, a diferència d'altres, tu participes i treballes en la pràctica de la classe.

La meva experiència va ser la de participar en el curs de "Miniatures Dolces".

La Sílvia (la professora), ens va fer una proposta de 4 diferents dolços "Minardises de Frambuesa", "Lentes", "Tejas de Naranjas", "Roses de pasta Filo" i "Mascarpone de Maduixa amb Petazetas".

La classe va ser molt dinàmica, entretinguda, clara en les explicacions i realitzable a casa. Ho puc dir, ja que ja he fet a casa les "lentes" i les "Roses de Pasta Filo" ensucrades. Malauradament, no he pogut fer una fotografia ja que el meu marit i son germà van contribuir de manera "indiscriminada" a fer-les desaparèixer sense que quasi s'haguessin pogut refredar (però properament, les repetiré i penjaré les fotos en el nostre espai a Facebook).







Cookiteca:
c/Major de Sarrià nº74. Barcelona. Tel: 932 059 373
www.cookiteca.com

sábado, 29 de enero de 2011

Última de 2010-primera de 2011

Cristina y yo quedamos de vez en cuando para hablar de nuestras vidas, de nuestros proyectos y del futuro inmediato de Dones Gourmet de Catalunya, y este post recoge nuestra última cita del año que ha terminado y la primera del que acaba de empezar.


Despedimos 2010 con una merienda en Cup & Cake (Enric Granados, 145. Barcelona. T. 93 200 28 72) y cena a continuación en Brown33 (Passeig de Gràcia, 33. Barcelona. T. 93 467 52 47), y hemos estrenado 2011 comiendo en Tell It (Provença, 300. Barcelona. T. 93 517 77 23). Yeah, yeah, yeah!

En Cup & Cake tuvimos suerte de encontrar sitio, una mesa colectiva y cuatro taburetes son insuficientes para acomodar a la ya numerosa clientela, y en noviembre no me apetece sentarme al fresco en el banco que hay fuera, debajo de la ventana, por muy mullidos que sean los almohadones. Pedimos un tierno cupcake cada una, un cortado y un té con leche, y redactamos una carta que todavía no hemos enviado.

Como no habíamos reservado, no conseguimos mesa en la sala acristalada del Brown33. Compartimos un entrante de Dados de salmón marinado con jengibre, limón y parmesano, la Burrata con aceite de trufa y rúcula, yo pedí como siempre que voy pasta a la carbonara, y Cristina optó por un risotto. Para beber, mojitos, para mí los mejores de la ciudad. Aunque esté en el Passeig de Gràcia y lleno de guiris, su propuesta sorprende por solvente: productos de calidad, elaboraciones más que correctas, precios moderados y servicio por la labor.

No muy lejos, delante de La Pedrera, está Tell It, hermano pequeño del restaurante clandestino Tintorería Dontell. El chef Xavier Ramírez, formado con Santi Santamaría, presenta una carta de platillos, algunos tan imaginativos y bien resueltos como ciertos detalles del espacio.

Elegimos los jugosos Berberechos King en escabeche, el Tartar de buey de mar limpio y trabajado con helado cremoso de almendra tierna y germinados (estupenda combinación), la curiosa y olvidable Butifarra de calamar, y el Arroz de gamba roja, perfecto. Dos copas de verdejo El Perro Verde, y un par de postres de Roger Cama, alumno de Espai Sucre: Choco-choco y Tarta Tatin on the rocks, nada del otro mundo pese a la entusiasta recomendación del camarero.

No entendemos cómo ponen un mantel individual de papel y luego una servilleta de tela (dentro de la caja de los cubiertos), pero a pesar de los desajustes y desaguisados, normales por estar en fase de rodaje, salimos contentas y nos vamos a Santa Eulalia a ver qué zapatos tienen de Balenciaga.

Por cierto, bajo el Tell It, y siguiendo con la dinámica de la cadena Urban Secrets de montar comedores en lugares insospechados, se halla el Chi-Ton, almacén de una falsa tienda de souvenirs donde se ofrece un espectáculo de show cooking sólo para socios.

miércoles, 26 de enero de 2011

Memorias de China

La setmana passada, una bona amiga i jo mateixa, vam quedar per sopar i fer aquella pràctica que tan útil és i que ens agermana: explicar-nos la vida.

Mentre estavem en "on anem.... aquesta vegada et toca a tu que la darrera vaig proposar jo... que si que estigui aprop dels transports públics... pel centre.... fàcil d'aparcar.... etc." ella va i proposa d'anar al restaurant "Memorias de China"... "Vols dir? Un xino?... per parlar...una vegada que quedem?... vols dir que és adecuat?..." Doncs tan sí com no, cap allà vam anar!

La sorpresa va ser monumental. Diversos ambients, personal molt amable, tranquil i sobretot, chic per la gent que ens vam trobar.
En positiu: l'Alvaro Bultó+amiga+camarilla.
En negatiu: el cap de la meva amiga en reunió d'inversors.I el menjar molt i molt bo i sobretot explicat i acompanyat pel seu xef. 100% recomenable!




viernes, 14 de enero de 2011

41º


Laura y yo nos propusimos horas antes de las campanadas ahorrar 1 euro durante los 12 primeros días de enero para salir a cumplir con nuestro ritual del copazo afterwork el 13. Justo para la fecha me entero de la inauguración de la coctelería/snackería que Albert y Ferran Adrià han abierto con los hermanos Iglesias (de la marisquería Rías de Galicia) y vamos para allá. Su nombre es 41º, no por una determinada graduación alcohólica, sino por el paralelo que pasa por Barcelona y por la avenida en la que está ubicado.

Aparcamos la moto frente al local, con ventanas de cristal biselado verde botella que ocultan el interior casi totalmente a los ojos del transeúnte. Un portero adorable de buenas maneras parecido a Nik Kershaw/Tintín y con un look muy 80s nos comenta que está completo, y, tras un titubeo, decidimos esperar, total, somos las primeras de la cola de aspirantes. Unos 15 minutos más tarde dos parejas más aguardan con nosotras, y en ese momento podemos entrar.

Nuestra paciencia se ve recompensada con dos sillones de Kartell -modelo Smoke Chair de Maarten Baas- en lugar de sillas, de diseño también. Desde nuestro ángulo contemplamos todo el espacio: la larga barra tipográfica con sus taburetes, y las mesas para dos y asientos distribuidos por la sala. No serán más de 35 plazas. Calaveras de búfalos y toros bravos tuneadas -los Craniums de Álvaro Soler Arpa-, colgadas en las paredes con acabado de desconchados, dan personalidad al lugar, pudiendo traer a la memoria los escenarios de la clandestinidad que la ley seca generó en EE.UU. Pero ellos (El Equipo Creativo) dicen que se ha querido recrear el concepto de plató y quizá por eso hay mobiliario y elementos decorativos realizados con partes de maquinaria cinematográfica, con un friso de terciopelo como telón de fondo y vitrinas a modo de cajas de luz suspendidas que invitan a pedir champagne.

Enseguida un camarero nos trae la carta de cócteles “ilegales y legales” y la de snacks dulces y salados. Optamos por un Mojito (XXL, sigo pensando que los mejores los hacen en Brown33) y un Aviation (deliciosa y me temo que adictiva combinación de ginebra, Maraschino, zumo de limón y crema de violeta).

Para acompañar, primero unos sabrosos crêpes Pekín, homenaje al pato laqueado, y dulces aunque no empalagosos pétalos de flor de violeta.

Segundo round -para descubrir al máximo, dentro de nuestras posibilidades, la propuesta-: ligerísimos profiteroles de grosella negra y yogur y marshmallows (nubes) de lima y coco en perfecto equilibrio.

Toda una demostración del saber hacer en sus respectivos oficios de Marc Álvarez y Albert Adrià, que ofrecen por primera vez en la ciudad copas y pasatiempos dulces. La carta incluye grandes hits de elBulli como las olivas sferificadas o las algas crujientes de quinoa, y ostras (al natural o condimentadas: con ponzu de yuzu y huevas de salmón, con lichis y puré de horseradish, con caviar de aceite de oliva y vinagre de Jerez, con menta y fingerlime y con caviar Schrencki). Dios mío, se acabará la temporada de meses con r y no habré comido ninguna...

Compartiendo los platillos, 20 € a escote. Estamos cómodas, el servicio es bueno, la música acompaña a un volumen moderado, por lo que nadie levanta la voz para hablar, y antes de irnos tenemos la suerte de que uno de los socios, al que conocemos casualmente, o por sincronicidad, nos regale una visita comentada por el contiguo y conectado Tickets Bar La vida tapa, aún en obras y con apertura prevista para febrero, que expenderá las tapas clásicas y vanguardistas, carnes y lo que se tercie a la parrilla, chuchis y bocados para golosos de los Adrià.

Si os apetece ir al 41º no tardéis, en cuanto lo descubran los turistas las colas serán eternas.

Av. Paral·lel, 164. Barcelona. T. 93 292 42 50. Abierto de martes a sábado de 17 a 2 h. Cocina de 17 hasta las 11 h.